De pols i cendra

Poema de Joaquim Guimerà i Mariné, llegit pel mateix, a la plaça el dia 3 de març passat.

No trobo paraules
per expressar la consternació
davant ensordidor soroll
de bombes i sang.

Bombes 
que destrossen
persones amb noms i cognoms,
que no podran tornar a mirar 
el cel estrellat a la nit
ni el sol lluminós durant el dia.

Bombes 
que omplen
de pols i cendra
el sagrat espai on vivim.

No puc entendre
que la força de les bombes
amagui la força de la paraula.

No puc entendre
que hi hagi persones
capaces de triar implacablement
tanta mort i destrucció.

Aquesta rotllana a plaça
plena d’espelmes,
plena de consciència,
plena de silenci,
ens permet
fer-nos càrrec
de la força que ens dona 
compartir el silenci plegats.

No permetrem
que el desencís 
ens paralitzi.

Farem del nostre entorn proper
un espai de pau 
i aportarem en silenci
el nostre granet de sorra
a la rotllana setmanal, a plaça.

Torroella de Montgrí a 3 de març de 2026