Fragment d’una conferència de HOWARD ZINN (1922-2010), historiador nord-americà, professor, dramaturg, pacifista i activista social. Referent de la lluita pels drets civils i del moviment antibel·licista. Autor entre altres del llibre «L’Altra Història dels Estats Units», Primero fue un libro modesto; luego, uno de culto entre universitarios; después, un superventas; y, finalmente, una obra influyente como pocas en la historia estadounidense.
«»A les primeres pàgines del meu llibre A People’s History of the United States (L’altra història dels Estats Units), havia escrit sobre Colom d’una manera que va espantar els lectors. Ells, com jo, havien après a l’escola primària que Colom va ser un dels grans herois de la història universal, un heroi admirable per la seva proesa agosarada, plena d’imaginació i coratge (i mai ningú havia qüestionat aquest relat, encara que s’haguessin seguit educant fins a la universitat).
Al meu relat, jo admetia que Colom era un mariner intrèpid però a més assenyalava (en base al seu propi diari i al testimoni de diversos testimonis) que havia estat pervers en la manera de tractar els gentils arahuacs que el van rebre en arribar a aquest hemisferi. Els va esclavitzar, va torturar, va assassinar; tot darrere de la riquesa. Vaig suggerir que ell representava els pitjors valors de la civilització occidental: cobdícia, violència, explotació, racisme, conquesta, hipocresia (afirmava que era un cristià devot). …..
Es va fer evident que el problema (sí, jo representava un problema) no era únicament la meva irreverència envers Colom, sinó també tot el meu enfocament de la història nord-americana.
Al meu llibre vaig insistir, com ho va expressar un crític, en “una perspectiva completament diferent, un remenar i tornar a donar pel que fa a qui són herois i els qui no”.
Els Pares Fundadors nord-americans no van ser només enginyosos organitzadors d’una nova nació (tot i que van ser això per cert), a més eren homes blancs que posseïen riquesa i esclaus, comerciants, posseïdors d’accions i bons, temorosos d’una rebel·lió de les classes més baixes, o com ho va expressar James Madison, “d’una divisió equitativa de la propietat”. Els nostres herois militars –Andrew Jackson, Theodore Roosevelt– eren racistes, assassins d’aborígens, amants de la guerra, imperialistes.
Els nostres presidents més liberals –Jefferson, Lincoln, Wilson, Roosevelt, Kennedy– estaven més interessats en el
poder polític i l’engrandiment nacional que als drets de les persones que no pertanyen a la raça blanca.
Els meus herois eren els grangers de la rebel·lió de Shay, els abolicionistes negres que violaven la llei per alliberar els seus germans i germanes, els que van anar a la presó per oposar-se a la Primera Guerra Mundial, els treballadors que feien vaga en contra de les corporacions poderoses, desafiant la policia i els civils armats, els dones que van exigir igualtat en tots els aspectes de la vida«».
Sin comentarios