L’objecció de consciència al servei militar no és covardia, ni insubmissió egoista. És un acte de coratge moral. És una postura coherent i responsable davant d’una realitat que imposa la violència com a solució als conflictes humans.
Qui s’hi declara objector o objectora no rebutja el deure de servir la societat, sinó que rebutja empunyar armes per matar. Defensa que hi ha altres maneres de servir el poble: a través de la cooperació, la cura, la mediació, la construcció d’un món més just.
L’objecció de consciència es fonamenta en valors profundament humans i universals:
- El respecte per la vida humana, per totes les vides, fins i tot la de qui pensa diferent o és vist com “l’enemic”.
- La convicció profunda que la violència genera més violència, que la guerra deixa un rastre de dolor que perdura molt més que les batalles.
- La creença que els conflictes poden i han de ser resolts mitjançant el diàleg, la justícia i la diplomàcia.
Els objectors de consciència —com ho van ser en el seu moment figures com Gandhi, Martin Luther King o Pepe Beunza i Martí Olivella a Catalunya— no es tanquen en si mateixos, sinó que obren camins alternatius de convivència. Ells i elles demostren que és possible resistir sense odiar, lluitar sense ferir, rebel·lar-se sense destruir.
En una societat que vol avançar cap a una cultura de pau, reconèixer i protegir el dret a l’objecció de consciència és essencial. No només com un dret individual, sinó com un missatge col·lectiu que diu: la guerra no és l’únic camí; hi ha alternatives, i comencen amb el nostre posicionament ètic.
L’objecció de consciència és, en el fons, una forma d’estimar profundament la humanitat.
Sin comentarios