Diuen que hi ha guerres justes,
però a cada tret cau una vida,
i amb ella, un somni,
una família, un futur.
Les ciutats esdevenen cendres,
els rius s’omplen de sang i oli,
els boscos cremen,
el vent arrossega el fum de la por.
Cap bàndol guanya:
tots hereten el silenci dels morts,
les nits sense son,
l’eco de les sirenes.
La violència no engendra pau,
sinó més odi,
més murs,
més nens sense llar.
No hi ha guerra justa,
només vides trencades
i un planeta que plora.
La veritable victòria
és aturar el foc abans que encengui,
és sembrar justícia,
parlar abans de disparar,
resistir sense destruir.
La dignitat humana
no es defensa amb la seva negació.
L’única guerra justa
és la que mai arriba a començar.
Sin comentarios