Vivim temps convulsos, marcats per guerres, injustícies, manipulacions polítiques i discursos de confrontació. Davant d’aquesta realitat, el moviment per la pau té avui grans reptes, no només socials i polítics, sinó també humans i interiors.
Necessitem poder mirar el sofriment i la injustícia amb lucidesa, sense negar-los ni caure en la indiferència. Però també necessitem evitar que la ràbia, la frustració o l’odi acabin dirigint les nostres accions.
La no-violència no consisteix a no sentir indignació, sinó a transformar aquesta energia en consciència, diàleg i acció constructiva. Implica reconèixer les nostres respostes automàtiques de venjança o agressivitat, i aprendre a actuar sense reproduir la mateixa violència que volem combatre.
El repte és construir una cultura de pau també en la manera de parlar, de relacionar-nos i d’organitzar-nos. Perquè la pau també és una manera de viure, de mirar i de respondre al món.
Avui més que mai necessitem:
- espais de reflexió i escolta
- educació per la pau
- comunitats solidàries
- accions no violentes
- esperança activa i compromesa
La pau no neix de la passivitat, sinó de la capacitat de transformar el dolor en consciència i la consciència en acció.
Alejo Uldrich
Un comentario
Gràcies per compartir un escrit tant lúcid. La Pau ha de començar dins nostre. Si no tens pau, no en pots expandir