Rumore

Escultura de Jaume Plensa

Rumore
El silenci és un desig, un somni, una aspiració, una cosa tan desconeguda i inaccessible,
que tan sols podem imaginar-ho.
Parlem molt del silenci: una casa silenciosa, la quietud i el silenci d’un paisatge,
el silenci dun hospital o un temple, el silenci de la nit, etc.
Tot i això, el silenci d’aquests exemples no és real. El nostre silenci és soroll.
Soroll com a únic pont entre el so i el silenci, entre allò que coneixem i allò que desitgem.
Tan bon punt tot està en calma i queda callat, quan creiem haver aconseguit el silenci,
descobrim una cosa que interromp, una cosa tan propera i coneguda com el nostre propi cos.
El nostre sorollós cos.
Per a William Blake “un pensament omple la immensitat”. Potser un pensament no sigui sinó un
més dels nostres sorolls corporals, i el nostre cos un més dels sorolls de la vida.
T’invito que escoltis aquests sorolls.
T’invito que imaginis el silenci.

JAUME PLENSA (Escrit de Jaume Plensa, al catàleg «Silent Nois» 1997)