Les cooperatives no són una novetat: a Catalunya tenen més de 150 anys d’història. El que és nou és la mirada que aporta l’Economia Social i Solidària (ESS), que amplia el cooperativisme tradicional i el connecta amb els grans reptes socials, ecològics i democràtics del segle XXI.
- Què aporten de nou les cooperatives de l’Economia Social i Solidària?
Les cooperatives han estat tradicionalment una manera d’organitzar empreses en què els treballadors o els socis comparteixen la propietat i les decisions. Han estat una alternativa valuosa al model empresarial convencional, especialment en sectors com l’agricultura, el consum, el crèdit o l’habitatge.
Però en els darrers anys ha emergit un nou impuls cooperatiu que va un pas més enllà.
L’Economia Social i Solidària no es pregunta només qui és el propietari de l’empresa, sinó també:
- Quin impacte té aquesta activitat sobre les persones?
- Com contribueix al bé comú?
- Quin efecte té sobre el medi ambient?
- Com reparteix la riquesa que genera?
- Quin model de societat està ajudant a construir?
ÉS UN CANVI DE PERSPECTIVA.
Ja no es tracta només de crear empreses cooperatives, sinó de construir una economia que posi la vida al centre.
- Del benefici econòmic al benefici social
En moltes cooperatives tradicionals, l’objectiu principal continua sent oferir un servei als seus socis o garantir-ne la viabilitat econòmica.
Les iniciatives de l’Economia Social i Solidària, en canvi, afegeixen altres objectius igualment importants:
- reduir les desigualtats,
- fomentar la participació democràtica,
- crear ocupació digna,
- impulsar la igualtat entre dones i homes,
- protegir el territori,
- enfortir la comunitat.
El benefici econòmic deixa de ser la finalitat i es converteix en un mitjà per generar benestar col·lectiu.
- Cooperar en lloc de competir
Una altra diferència significativa és que moltes cooperatives tradicionals competeixen al mercat com qualsevol altra empresa.
Les iniciatives de l’Economia Social i Solidària intenten, sempre que és possible, cooperar també entre elles.
Creen xarxes, comparteixen coneixement, impulsen projectes conjunts, finances ètiques, mercats socials i sistemes d’intercooperació.
La pregunta deixa de ser: «Com puc créixer jo?»
i passa a ser: «Com podem créixer plegats?»
- Les cures al centre
Potser aquesta és la novetat més profunda.
L’Economia Social i Solidària defensa que l’economia no existeix només per produir diners. Existeix perquè les persones puguin viure dignament.
Per això dona molta importància a:
- les cures,
- la conciliació,
- la salut emocional,
- les relacions humanes,
- la qualitat de vida.
Una empresa pot ser molt rendible i, alhora, generar patiment. L’ESS proposa justament el contrari.
- Una economia arrelada al territori
Aquest nou cooperativisme aposta pel comerç local, l’agricultura ecològica, les energies renovables, l’habitatge cooperatiu, les finances ètiques i els projectes comunitaris.
No busca créixer sense límits. Busca arrelar-se al territori i generar comunitats més resilients.
PER QUÈ PARLAR-NE EN UN CICLE SOBRE CULTURA DE PAU
Perquè la pau no depèn només de l’absència de guerres.
També depèn de les estructures econòmiques que sostenen la societat. Quan una economia genera exclusió, precarietat, desigualtat i competència permanent, també està sembrant conflictes.
En canvi, una economia basada en la cooperació, la justícia social, la participació democràtica i el suport mutu contribueix a construir una autèntica cultura de pau.
En aquest sentit, les cooperatives de l’Economia Social i Solidària no són només una altra manera de fer empresa. Són una altra manera d’entendre la societat.
La cultura de pau és també una manera d’organitzar la vida en comú.
Sin comentarios