Fragment de l’article de Najat el Hachmi
… Fabricar armes i després «ja es veurà en quina guerra es faran servir», per això aquest augment en la despesa anomenada de defensa, aquesta política dissuasòria en constant escalada en els últims anys no portarà més que altres conteses. Més mort i destrucció, si no a prop, serà lluny, sempre amb víctimes innocents a qui cau l’horror com si els caigués a sobre una maledicció bíblica. Però no són déus els que destrueixen, són homes tenyits de taronja, bufons terrorífics que uneixen maldat, estupidesa i ara senilitat.
Lluny de les mares que saben què costa una vida, gestar un ésser humà i parir-lo, criar-lo. Sí, el contrari dels egocèntrics que amenacen una cosa tan fonamental per a la nostra espècie com és la solidaritat col·lectiva, el contrari a aquests terribles i mortífers patriarques és una mare conscient de la fragilitat de la vida, meravellada davant del seu naixement i desenvolupament. Aquestes ganes de preservar els que necessiten tenir cura per sobreviure són l’impuls radicalment oposat a l’impuls de mort dels que avui governen el món. Aquestes ganes són l’amor, sense més ni més.
Najat el Hachmi escriptora catalano-rifenya, nascuda en Beni Sidel (Marruecos) en 1979. Llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona, va obtenir el Premi Ramon Llull de novel·la el 2008 per L’últim patriarca (L’últim patriarca).
Article complet en castellà aquí: «Les seves guerres, el nostre amor»
Sin comentarios