Fotografia de www.trianarts.com
Pau per als crepuscles que vénen,
pau per al pont, pau per al vi,
pau per a les lletres que em busquen
i que a la meva sang pugen enredant
el vell cant amb terra i amors.
Pau per a la ciutat al matí
quan desperta el pa.
Pau per a les cendres d’aquests morts
i d’aquests altres morts.
Pau per al forner i els seus amors
i pau per a la farina: pau
per a tot el blat que ha de néixer,
per a tot l’amor que cercarà fullatge.
Pau per a tots els que viuen: pau
per a totes les terres i les aigües.
Sóc res més que un poeta: us estimo a tots.
Errant pel món que estimo:
a la meva pàtria empresonen miners
i els soldats manen els jutges.
Però jo estimo fins a les arrels
del meu petit país fred.
Que ningú pensi en mi.
Pensem en tota la terra,
colpejant amb amor a la taula.
No vull que torni la sang
a sopar el pa, els fesols.
La música: vull que vingui
amb mi el miner, la nena,
l’advocat, el mariner.
Jo no vinc a resoldre res.
Jo vaig venir aquí per cantar
i perquè cantis amb mi.
Sin comentarios